Sant Isidre llaurador
Isidre va néixer a Madrid en data
desconeguda, entre els anys 1080 i 1082. Els seus pares van educar-lo en la fe
cristiana, aspecte que va enfortir a mesura que creixia. De ben jovenet es va
iniciar en les feines agrícoles, tot ajudant al seu pare, especialitzant-se en
fer pous.
Després de quedar orfe, va fer-se
jornaler o bracer per compte d’altre i va estar al servei de diferents
terratinents. La seva feina, i especialment, la seva devoció, era recompensada
amb uns abundosos fruits al camp, fins i tot per damunt dels seus esforços
laborals. Aquest fet, moltes vegades, va comportar-li desconfiança dels
diferents majorals que va tenir i l’enveja dels seus veïns.
Dels miracles més destacats cal
esmentar la col·laboració dels àngels que li feien anar l’arada mentre ell
resava o l’abundós pou d’aigua que va obtenir de la mateixa roca amb el cop de
la rella de l’arada.
La devoció que se li va tributar,
després de morir amb fama de sant al voltant de l’any 1130, va progressar
ràpidament. I, sobretot, la consideració de ser protector i sant patró de
Madrid va impulsar la seva beatificació pel papa Pau V, el 1619, i la immediata
canonització, el 22 de març de 1622, per Gregori XV després de reclamar-ho el
monarca Felip IV.
La
devoció catalana per sant Isidre
La devoció a sant Isidre, en terres
catalanes, és indubtable; la mateixa Gran
Enciclopèdia Catalana en diu que “és molt venerat a tota la Península
Ibèrica (és el sant patró de Madrid) i també a Catalunya, com ho demostra la
toponímia”(1). Joan Amades apuntava que “a la primeria del segle XVI, la
pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra el sant
madrileny, en substitució dels sants que fins aleshores havia venerat, alguns
d’ells pagesos catalans” (2) i posa, entre d’altres, l’exemple de sant
Galderic. Igualment indica que “l’any següent al de la seva
canonització, és a
dir, el 1623, les parròquies rurals barcelonines de Santa Maria del Mar i del
Pi van obtenir unes relíquies del sant madrileny i van celebrar unes solemnes
festes, seguides de lluïdes processons, per la translació d’aquelles” (3).
Un factor que va influir decisivament
en l’extensió del seu patronatge en terres catalanes l’explica el Tradicionari:
“L’any 1851, sota la seva advocació, es fundà l’Institut Agrícola Català de
sant Isidre, una mena de sindicat dels propietaris del camp català en defensa
dels seus interessos i per al foment de les tècniques agrícoles” (4).
Fogueres
de primavera
Una de les manifestacions festives al voltant de la festivitat de sant Isidre, de marcat caràcter ancestral, era l’encesa de fogueres, especialment per la pagesia. A més de les vigílies de sant Joan i de sant Pere, per la de sant Isidre, es prenia la flama un munt de fusta seca i estris inservibles.
Joan Amades trobava la raó d’aquesta encesa en el fet que “segons la tradició, sant Isidre va encendre una gran foguera, per tal de convèncer els infidels i gent descreguda” i resol que “així va despertar en ells la flama de la fe”(5). Joan Soler atribueix aquest fet a “l’antiga tradició d’encendre fogueres pel maig” i indica que “es feien a les eres i tenien la virtut d’esquivar mals esperits i guardar la gent i el bestiar d’embruixaments”(6).
Una de les manifestacions festives al voltant de la festivitat de sant Isidre, de marcat caràcter ancestral, era l’encesa de fogueres, especialment per la pagesia. A més de les vigílies de sant Joan i de sant Pere, per la de sant Isidre, es prenia la flama un munt de fusta seca i estris inservibles.
Joan Amades trobava la raó d’aquesta encesa en el fet que “segons la tradició, sant Isidre va encendre una gran foguera, per tal de convèncer els infidels i gent descreguda” i resol que “així va despertar en ells la flama de la fe”(5). Joan Soler atribueix aquest fet a “l’antiga tradició d’encendre fogueres pel maig” i indica que “es feien a les eres i tenien la virtut d’esquivar mals esperits i guardar la gent i el bestiar d’embruixaments”(6).
Joan
Arimany i Juventeny
Bibliografia:
Vegeu: Croisset, Jean. Año cristiano.
Madrid: Viuda de Rodríguez, casa editorial, 1886, v. 3, p. 345-363
Notes:
1 “Isidre”. Dins: Gran Enciclopèdia
Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 159
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v.3, p. 607
3 Amades, Joan. Costumari català... [op. cit.], p. 608
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v.3, p. 607
3 Amades, Joan. Costumari català... [op. cit.], p. 608
4 “Sant Isidre”. Dins: Tradicionari:
enciclopèdia de la cultura popular catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,
2006, v. 5, p.216
5 Amades, Joan. Costumari català... [op.
cit.], p. 629
6 Soler, Joan. “Sant Isidre”.
Dins: Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona,
1998, p. 679
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada