SANT SEBASTIÀ

Sant Sebastià

Sebastià, segons les hagiografies més populars, era fill de la ciutat de Milà però establert a Narbona. La seva família era devota cristiana i ell s’encomanà d’aquesta religió. L’exercici de militar, dins les tropes romanes, el va dur a ser un dels més brillants soldats. Ben aviat, es va trobar entre la guàrdia del propi emperador Dioclecià.

En temps de persecució de cristians Sebastià va mostrar la màxima benvolença vers els seus germans de fe estalviant-los molts patiments. Igualment, procurava la conversió d’aquells que l’envoltaven. En els moments més cruents de l’ofensiva contra els cristians, es va descobrir la veritable devoció de Sebastià.
 
 L’emperador mateix el va interrogar però en veure que no desistia, va ordenar el martiri
del soldat. Amb el cos lligat a un tronc, va ser objectiu de gran quantitat de sagetes llençades per traçuts arquers; tot i que malferit, va sobreviure al martiri.

Temps després, recuperat de del turment, es va presentar a l’emperador per recriminar-li la seva actitud davant els cristians. De nou, però, va ser pres i dut al circ de la ciutat on va ser executat un 20 de gener.

Situació de la imatge dins el temple.

La fama de sant Sebastià es va difondre, especialment, després de salvar Roma de la pesta en ser invocada la seva intercessió. D’aquesta manera va esdevenir un dels sants més populars arreu de la cristiandat per ser reclamat en els diversos episodis epidèmics que periòdicament assolaven els pobles i ciutats.

A l'església parroquial de Sant Quirze en la fornícula de la paret de l'arcada del mig, a mà dreta mirant l'altar, hi podem observar una talla del sant.

Joan Arimany i Juventeny

Bibliografia:

Coisset, Jean. Año cristiano. Madrid: Viuda de Rodriguez, 1885, v. 1, p. 343-347

Réau,  Louis. Iconografia del arte cristiano. Barcelona: Serbal, 2002, t. 2 v. 5, p. 193-203

Serés, Antoni. “Sant Sebastià”. Dins. Costa. Roger. El gran llibre dels sants. Badalona: Arac Llibres, 2007, p. 63