L’església de Sant Hilari de Vidrà acull una imatge de sant
Antoni Abat, conegut popularment per sant
Antoni del porquet, a l’altar presidit per sant Isidre, al mur esquerre del
temple, tot mirant l’altar. La figura, representa el sant barbut vestit amb el
seu hàbit de color marronós que li arriba fins als peus i amb caputxa del
mateix color. Porta el bàcul d’abat a una mà, amb un campana, i un llibre obert
a l’altra. Cal remarcar que, al pit, mostra la lletra T, o tau grega, que a Egipte,
d’on era fill sant Antoni, era símbol sagrat del triomf de la vida sobre la
mort. L’acompanya l’animal, de pell clara, que li dóna el sobrenom.
La biografia de san Antoni diu que va néixer l’any 251 a la
població de Coma, a tocar de la ciutat egípcia d’Heraclea, fill d’una família
cristiana benestant. Quan tenia 19 anys, després de morir els seus pares i
heretar la seva fortuna, va sentir la necessitat de desprendre’s dels béns
terrenals, tot fent caritat als més necessitats, i retirar-se a la vida
contemplativa a les muntanyes properes al seu lloc de naixement. La seva forma
de vida va iniciar, entre d’altres com sant Pau l’ermità, una forma de lliurar la vida a Déu a partir de la
reflexió solitària.
El seu exemple va ser seguit per molts que li atorgaven fama
de santedat i escoltaven els seus consells. Així, van fundar l’orde de sant
Antoni que seguia els seus ensenyaments.
La seva vida, tot i la duresa, va ser llarga i se sol situar
al voltant de 105 anys ja que se situa la seva mort a l’any 356.
 |
| Situació de la imatge del sant. |
Joan Amades va recollir
“de diversos hagiògrafs i biògrafs de sant Antoni” la visita que aquest
va fer a Barcelona. El fet va tenir lloc
quan el governador de la ciutat tenia la filla malalta i el sant fama de
miracler. Un cop beneïda per sant Antoni, els dimonis que mantenien malalta a
la filla del governador van fugir ràpidament. En aquesta història, explicava
Amades la relació de sant Antoni i el poc que sempre l’acompanya: “Quan tot
just havia entrat a la ciutat, se li va presentar una truja que portava un
garrinet a la boca que no podia caminar perquè era esguerrat i camatort. La
mare va deixar el garrinet als peus del sant”. Aleshores, segons el
folklorista, sant Antoni el va beneir i va restar ben guarit i es va a posar a córrer
com si res. Llavors, segueix l’autor, va esdevenir l’escena que s’ha fet
familiar: “La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai per res i va
seguir-lo sempre pertot arreu”. I conclou que, per tant, l’animal que sempre es
pot veure al costat del sant era barceloní i no un porquet, com se l’anomena,
sinó una truja.
 |
| Goigs dedicats a Sant Antoni Abat. |
La festa al voltant de la diada de Sant Antoni, explica
Roger Costa, està “estretament vinculada al món agrari i especialment dedicada
a la protecció dels animals de feina” i afirma que “ha estat la festa principal
de la pagesia catalana (...) i la festa patronal dels oficis relacionats amb el
transport de persones i mercaderies (1)”.
Una de les manifestacions vinculada a aquesta festa són els anomenats Tres Tombs. Joan Soler veu el seu inici al record de les “festes ‘Consualia’ romanes, celebrades el desembre, amb cavalls, mules i ases guarnits de murtres i llorers, amb la finalitat de preservar de malures el bestiar de llaura i de càrrega (2)”. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, antigament es tractava d’una “cavalcada organitzada a Barcelona pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana”. Estava encapçalada per tres genets, el banderer (que era el millor licitador dels membres dels oficis esmentats) acompanyat de dos cordoners que es dirigien a l’església de Sant Antoni on eren beneïts juntament amb tot el grup acompanyant que anava vistosament guarnit. El nom de “tres tombs” es deu que “després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs. Més endavant –assenyala la mateixa font- fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església (3)”. Joan Soler, però , no té tant clar que el nom respongui al fet esmentat i diu: “El nom dels ‘tres tombs’ no té un origen precís: el cavall feia tres tombs alçat sobre les potes del darrere?, o la processó, tres voltes a l’entorn d’una creu prop d’on es beneïen els cavalls?, o al voltant de l’església? (4)”.
Una de les manifestacions vinculada a aquesta festa són els anomenats Tres Tombs. Joan Soler veu el seu inici al record de les “festes ‘Consualia’ romanes, celebrades el desembre, amb cavalls, mules i ases guarnits de murtres i llorers, amb la finalitat de preservar de malures el bestiar de llaura i de càrrega (2)”. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, antigament es tractava d’una “cavalcada organitzada a Barcelona pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana”. Estava encapçalada per tres genets, el banderer (que era el millor licitador dels membres dels oficis esmentats) acompanyat de dos cordoners que es dirigien a l’església de Sant Antoni on eren beneïts juntament amb tot el grup acompanyant que anava vistosament guarnit. El nom de “tres tombs” es deu que “després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs. Més endavant –assenyala la mateixa font- fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església (3)”. Joan Soler, però , no té tant clar que el nom respongui al fet esmentat i diu: “El nom dels ‘tres tombs’ no té un origen precís: el cavall feia tres tombs alçat sobre les potes del darrere?, o la processó, tres voltes a l’entorn d’una creu prop d’on es beneïen els cavalls?, o al voltant de l’església? (4)”.
Joan Arimany i Juventeny
Bibliografia:
Amades, Joan. Costumari
català: el curs de l’any. Barcelona, Salvat, v. 1, p. 467-468
Croisset, Jean. Año
cristiano. Madrid: Viuda de Rodríguez, casa editorial, 1885, v. 1, p.
302-309
Sendín, José. Santos
de leyenda: leyendas de santos. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos,
2000, p.6-11
Notes:
1 Costa, Roger. El gran llibre dels sants. Badalona: Ara
Llibres, 2007, p. 702 “Tres. Tres Tombs”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 768
3 “Tres Tombs, els”. Fàbrega, Àngel; Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, v. 23, 1989, p. 69
4 “Tres. Tres Tombs”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 768
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada