Advocació mariana sorgida en convents de l’orde dominicà relacionada amb de la devoció al rosari i, fins al segle XVI, el culte es circumscrivia a la seva àrea d’influència.
A Catalunya, des de fa segles, s’han celebrat dues festes
dedicades al Roser: l’anomenada “Roser de maig”, la més tradicional, es festejava
el primer diumenge de maig; l’anomenada “Roser a tot el món” es va instaurar
arran de la batalla de Lepant contra la flota turca, esdevinguda el 7 d’octubre
de 1571; el papa Gregori XIII va encomanar la commemoració anual dedicant la
diada a la Mare de Déu del Roser a qui es va atribuir la victòria de l’exèrcit
cristià.
Aquesta segona festivitat va donar empenta al culte a la
Mare de Déu del Roser que es va difondre per tota la Cristiandat. Les
confraries del Roser, gairebé presents a totes la parròquies catalanes, van
mantenir ben viva la devoció a la Mare de Déu i al rosari i li van erigir
altars als temples on estaven instaurades.
Els goigs de Roser, possiblement els més populars, van marcar l’esdevenir d’aquest model de literatura popular destinada a ser cantada en honor a la Mare de Déu.
Els goigs de Roser, possiblement els més populars, van marcar l’esdevenir d’aquest model de literatura popular destinada a ser cantada en honor a la Mare de Déu.
Joan Arimany i Juventeny
 |
| Situació de la imatge dins el temple. |
Bibliografia:
Pladevall, Antoni. “Roser, el”
dins Gran Enciclopèdia Catalana.
Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1995, v. 19, p. 515
Soler, Joan. “Rosa, roser” dins Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana.
Barcelona: Barcanova, 1998, p. 645-647
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada