SANT ANTONI MARIA CLARET DE MONTESQUIU

Antoni Maria Claret i Clarà (1807-1870) fou el cinquè d’onze germans dels quals cinc van morir a curta edat. Els primers estudis els va fer a Sallent on la família regentava una fàbrica de filats i teixits de cotó. Hi va treballar inicialment en totes les tasques del procés de producció.

L’any 1824 es va desplaçar a Barcelona per perfeccionar els estudis de producció tèxtil combinant la feina a una fàbrica amb classes tècniques a la Llotja. Aleshores, va orientar la seva vida a la vocació religiosa iniciant els estudis de filosofia i teologia al seminari de Vic. El 1835 es va ordenar sacerdot i va exercir, durant dos anys, a la seva població nadiua. L’any 1839 va dirigir-se a Roma on va intentar ingressar a la Companyia de Jesús però una malaltia el va fer tornar a Catalunya.

Entre 1840 i 1843, va ser rector a les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló. Posteriorment, després de rebre el títol de missioner apostòlic per la Santa Seu, es va dedicar a formar un grup de religiosos anomenat Germandat Apostòlica. En aquest període va recórrer un gran nombre de poblacions on era reclamat per les seves capacitats d’oratòria que sempre feia en llengua catalana.

El 1848 va fundar l’editorial Llibreria religiosa on va publicar diverses obres de caràcter pietós i pastoral. Aquell mateix any, va ser acusat de col·laboració amb  els carlistes i va marxar a Canàries durant uns mesos continuant la seva labor missionera. El 16 de juliol de 1849, altre cop a terres catalanes i concretament a Vic, va fundar la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, coneguts com a claretians.

Un cop nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba, el 1850, va ser consagrat a la catedral vigatana. A Cuba es va dedicar a l’organització del clergat i va mantenir una especial atenció a la problemàtica social de l’illa. El 1855 va participar en la fundació de l’Institut Apostòlic de Maria Immaculada per a l’Ensenyament.

Claret va renunciar a l’arquebisbat per l’enfrontament amb les autoritats locals i un atemptat del qual va sortir il·lès. A partir de 1857, durant 12 anys, va residir a Madrid fent de confessor de la reina Isabel II. Va ocupar diversos càrrecs de direcció espiritual i d’administració entre els quals va destacar la presidència del monestir de l’Escorial; mentre, ostentava el càrrec d’arquebisbe de Trajanòpolis des de 1860. El setembre de 1868, va acompanyar la reina al seu exili francès destronada per la revolució que va iniciar el Sexenni Democràtic o Revolucionari. En aquest període va assistir al concili Vaticà I celebrat a Roma. Posteriorment, es va establir a Prada de Conflent  i va passar els seus darrers dies al monestir cistercenc de Fontfreda, proper a Narbona.

A la mort del fundador, la comunitat claretiana estava formada per vuitanta-quatre religiosos i s’havien fundat sis cases en diverses ciutats catalanes i espanyoles, a Prada de Conflent, i tenia presència a Argel i a Santiago de Xile.

Un aspecte destacat del pare Claret va ser la seva abundant producció literària. Va escriure i publicar gairebé un centenar d’obres, entre llibres i opuscles, amb contingut catequístic. Entre aquestes destaquen: Camí dret i segur per a arribar al Cel, Catecisme de la Doctrina Cristiana, editats a la dècada de 1840 i dels quals se’n van fer diverses edicions; Sermons de missió, Colección de pláticas dominicales, a la dècada de 1850, Autobiografia, i Pláticas doctrinales i  L’Egoisme vençut, a la de 1860.

La seva festa és el 24 d’octubre. Pius XI el va beatificar el 25 de febrer de 1934 i Pius XII, el 7 de maig de 1950, el va canonitzar. És patró del gremi dels teixidors i, en general, dels oficis relacionats amb la indústria tèxtil; també ho és dels estudiants, dels educadors claretians i de la premsa catòlica.

Antoni Maria Claret va néixer a Sallent, on es pot veure un conjunt arquitectònic que inclou la seva casa natalícia, l’església i un espai museogràfic adequat com equipament socioeducatiu. Però la ciutat que manté més viva la presència del sant és Vic. L’antic convent de l’orde mercedari, abandonat des de la desamortització de 1835 va ser cedit pel bisbe de Vic a Claret per convertir-lo en el nucli de la congregació. El conjunt conté diferents edificis: la Casa mare claretiana, d’estil noucentista i construïda el 1930 a partir dels plànols de l’arquitecte Josep M. Pericas, on es troba el museu d’objectes del fundador i una reproducció de les cel·les on vivia i on va crear la congregació; l’església de Sant Antoni Maria Claret, projectada per l’arquitecte Josep M. Ribes i aixecada entre 1957 i 1970, amb una cripta que allotja  el sepulcre, obra recent de Domènec Fita i una Casa d’Exercicis, edificada entre 1948 i 1954.

Font: Arimany, Joan. 

Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011, p. 13-15