VERGE DELS DOLORS DE SORA

 VERGE DOLOROSA

La Mare de Déu dels Dolors

Al cor de l’església, en primer terme després de pujar les escales, es troba una imatge solitària de la Verge Dolorosa. En aquest cas no està acompanyada, com sol ser habitual, del Sant Crist.

El divendres abans de Rams, o sigui de la Setmana Santa, era conegut popularment –i encara així es recorda- com el Divendres dels Dolors.
En aquesta diada, en diu Joan Galtés (1): [...] Es recordava l’advocació mariana que commemora els sofriments de Maria”; i especifica que és coneguda com “la Dolorosa” i que se sol representar amb el cor traspassat per set espases. Aquesta representació gràfica simbolitza set moments en què la Mare de Déu va partir especialment. Joan Soler, per la seva banda, diu que la imatge que reconeixem “[...] prové de la figura de la Mare de Jesús dreta al peu de la creu, després amb el cadàver del Fill a la falda, participant íntimament en la passió (2)”.
Al Tradicionari, especifiquen que aquesta devoció va ser promoguda per l’orde dels servites o servents de Maria, creat per Filippo Benizi a Florència, entre els segles XIII i XIV i que aquests la van estendre arreu (3). La festa litúrgica però, segons l’esmentat Joan Galtés, fou instituïda al segle XV a Alemanya i Pius VII (1740 – 1823) la va estendre a tota l’Església catòlica. Pius X (1835 – 1914), però, la va traslladar al 15 de setembre (4).
La celebració del Divendres dels Dolors, però, és ben arrelada a moltes poblacions catalanes. Al Tradicionari també es recorda que “tot i que al llarg del segle XIX es van suprimir a Espanya molts ordes religiosos, entre els quals els servites, les congregacions dels Dolors van mantenir-ne el culte fins a l’actualitat (5)”. Les primeres provenen del segle XVII. La primera Congregació de Nostra Senyora dels Dolors del nostre país va ser la de Besalú, fundada el 1699. 

Creences del dia de la Mare de Déu dels Dolors
Hi ha una creença tradicional sobre aquest dia. Joan Amades apuntava que “[...] les dones que estan gràvides dediquen unes oracions especials a la Mare de Déu dels Dolors durant set divendres seguits per tal que els doni un part ben feliç i una hora ben petita” i afegeix que “s’hi encomanen amb preferència les embarassades que estan avançades (6)”.

Joan Arimany i Juventeny

Bibliografia:
1 Galtés, Joan. “Dolors, els”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, v. 9, p. 233
2 “Mare de Déu. Mare de Déu dels Dolors””. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 423
3 Bertran, Jordi [et. al.]. “De Quaresma a Pasqua”. Dins: Tradicionari: El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006, v. 5, p. 182
4 Galtés, Joan. “Dolors, els”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, v. 9, p. 233
5 Bertran, Jordi [et. al.].. “De Quaresma a Pasqua”. Dins Tradicionari: El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006, v. 5, p. 182
6 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 2, p. 681