SANT QUIRZE I SANTA JULITA

Sant Quirze i santa Julita, fill i mare, màrtirs cristians

Part central de l'altar major.

L’altar major de l’església de Sant Quirze de Besora és presidida per les imatges de sant Quirze i santa Julita. La seva festa, celebrada el 16 de juny, recorda la seva intensa fe cristiana; aquesta, els va dur a lliurar la seva vida abans que renegar-ne.

A terres de l’Àsia Menor, per on sant Pau i sant Bernabè havien predicat els ensenyaments de Jesucrist, vivia la jove cristiana Julita. De noble família, estava feliçment casada amb un distingit marit. Dotada de les virtuts pròpies de la fidelitat a Crist: la humilitat, la prudència, la discreció, la caritat i era exemple per a tothom que l’envoltava.

A l’edat de 22 anys, Julita  va quedar vídua. El seu fill Quirze, fruit del seu matrimoni trencat bruscament, encara es trobava en edat de bressol. Des d’aquell moment es va dedicar intensament a la cura del seu plançó i, especialment, a la seva formació com a cristià.

Talla de Sant Quirze i Santa Julita que presideix l'altar major.

En aquella època, els emperadors Dioclecià i Maximià, van decretar la persecució dels cristians. Julita i Quirze, convençuts de les seves creences, van sentir, ben a prop, el perill que els amenaçava i van cercar refugi a la ciutat de Tars de Cilícia.

Alexandre, governador de la regió, va rebre les ordres que l’emplaçaven a l’extermini del cristianisme. De pas per la ciutat, va assabentar-se que hi vivien una mare i un fill, de només tres anys, que acollien aquesta fe. Els soldats van detenir, arrestar Julita i Quirze per conduir-los davant el seu cap.

Talla de Sant Quirze i Santa Julita que es custòdia
a la rectoria.

Julita, valenta, va manifestar ser cristiana així com que ho era el fill que l’acompanyava. Alexandre, decebut per la fortalesa de les paraules que sentia, va condemnar la mare al poltre de tortura mentre li arrencaven Quirze dels braços. Aquest, en sentir-se separat de la seva progenitora, va esclatar amb crits manifestant que ell també era cristià i repel·lint les mans dels seus capturadors que el tenallaven. Aleshores, el governador, pres per la ràbia, va agafar una cama a l’infant per alçar-lo i estavellar el feble cos contra l’enllosat de la sala del tribunal. El fort cop va llevar la vida al pobre Quirze que va quedar inert als peus del seu botxí.

Julita, després de contemplar la terrible escena, va iniciar una oració pregant que l’ànima de Quirze fos acollida al Cel al costat de Nostre Senyor. En aquell moment, el governador Alexandre, frisós, va encomanar els seus soldats a reforçar els suplicis contra el cos de la noia. Finalment, com a darrera acció dirigida a fer-la callar per sempre, va ordenar que fos decapitada.

La tradició situa aquest fet en la data del 16 de juny de l’any 305.

Els dos cossos dels màrtirs van rebre sepultura, en lloc distant, per dues serventes que, amagades, havien seguit els fets terribles. Una d’aquestes, anys després i quan el nou emperador Constantí havia promogut la llibertat de culte, va recuperar les restes i els va donar una tomba més digne iniciant-se el culte als dos màrtirs. La difusió del culte als dos màrtirs en terres catalanes s’ha de situar durant l’ocupació franca a l’alta edat mitjana. La causa es troba en la decisiva participació de sant Amador, bisbe de la ciutat d’Auxerre situada a la Borgonya. El prelat va dur les relíquies d’Orient a França i en va consolidar la devoció per tot el territori d’influència franca a principis del segle V.

  Joan Arimany i Juventeny

 

Fonts:
Croisset, Jean. Año cristiano. Madrid: Viuda de Rodríguez, v. 3, p. 1039 – 1044
Ferrando, Juan. Iconografia de los Santos. Barcelona: Ediciones Omega, 1950, p. 233
Réau, Louis. Iconografia del arte cristiano. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2002, t. 2, v. 5, p.108-110

Font: Els Goigs d'Obaga