Sant Pere a Sant Pere
de Sora
La imatge de sant Pere presideix l’altar major de parroquial
de Sora i és el sant titular de l’església. A la mà dreta porta un llibre, els
Evangelis, i amb l’esquerra subjecta les claus que li són atribut propi que
simbolitzen les “claus del cel”.
Sant Pere és conegut com el “príncep dels apòstols”. Amb el
nom de Simó era pescador a Cafarnaüm on vivia amb la seva família. Exercia la
professió al port de Llac de Tiberíades juntament amb el seu germà Andreu.
Aquest darrer era deixeble de Joan el Baptista i va escoltar-li explicar que el
veritable Messies era Jesús. Els dos germans van anar-lo a buscar i se’n van
fer deixebles. Aleshores, Jesús els va dir que des d’aquell moment serien
“pescadors d’homes”. A Simó, en particular, li va donar el nom de Pere perquè
simbolitzaria la pedra sobre la qual aixecaria la seva Església.
Dubtós i esverat en ocasions, fins negar tres vegades la
seva coneixença amb Jesús durant la nit de la Passió, Pere era pur de cor i el
deixeble que més va estimar el seu Mestre.
 |
| Talla de Sant Pere a l'Altar Major. |
Després de la Crucifixió i, especialment de la Resurrecció
de Crist, va liderar els grup dels apòstols que va rebre un fort impuls per la
Pentecosta. L’any 44, amenaçat per Herodes Agripa, Pere es va dedicar a
predicar per tot Judea i l’Àsia Menor. Fins arribar a Roma. Després de 3 o 4
anys a la capital imperial, va retornar a Jerusalem, l’any 49, per presidir el
concili que va iniciar la separació del Cristianisme amb la religió jueva.
Retornat a Roma, és pres pels soldats de Neró que el fa
crucificar. Per desig de Pere, segons ha arrelat la tradició, ho van fer cap
per avall per no merèixer morir com Jesús.
És considerat el patró dels pescadors en general i, a casa nostra, dels pescadors de canya d’algunes poblacions a la ribera del riu Ter.
Joan Arimany Juventeny
La mil·lenària parròquia de Sant Pere de Sora, amb tota seguretat, ha d'haver tingut uns goigs per cantar al seu patró dels quals no se'n té cap referència, malgrat les cerques fetes als principals arxius (Montserrat, Biblioteca i Arxiu Nacionals de Catalunya, Bisbat de Vic, principals associacions gogístiques del país, parròquies del Bisaura, Arxiu Gavin, col·leccionistes particulars, etc.) Només resta saber si algun arxiu a l'estranger o particular en pot haver salvat algun exemplar. El repte continua...
- Els Goigs d'Obaga -
goigs@rostoll.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada