El Sagrat Cor de
Jesús
La imatge del Sagrat Cor de Jesús presideix el seu propi altar,
a la dreta de l’altar major de l’església parroquial de Sant Quirze de Besora (l'anomenada "capella fonda"),
acompanyat per les imatges de la Verge Immaculada i de santa Llúcia.
La devoció al Sagrat Cor de Jesús és una mostra de pietat
força antiga, més dallò que podem suposar a primer a pensada. Ja al segle XIII,
diu la Gran Enciclopèdia Catalana (1),
a partir de les visions de santa Matilde i santa Gertrudis es va començar a
estendre. L’impuls definitiu el va rebre a partir d’una nova visionària, en
aquest cas de santa Margarite-Marie d’Alacoque (1673-75).
Margarite-Marie va ingressar de jove a l’Orde de la
Visitació. Mentre residia al monestir de Paray-le-Monial, situat a la Borgonya
francesa, va tenir un seguir de visions que li encomanaven la missió de
difondre la devoció al Sagrat Cor de Jesús. La primera visió va tenir lloc el
27 de desembre de 1673 i, els dos anys següents, es van repetir el primer
divendres de mes. La darrera de les visions, la més clara en la voluntat
d’aquestes, va esdevenir dins l’octava de la festivitat de Corpus de l’any
1675.
A partir d’aquestes revelacions, Margarite-Marie va rebre
dotze promeses que el Sagrat Cor li feia i, per extensió, adreçava a tots els
devots:
1.- Els donaré totes les gràcies necessàries per al seu
estat de vida.
2.- Establiré la pau en les seves famílies.
3.- Beneiré les cases on sigui exposada i honrada la imatge
del meu Sagrat Cor.
4.- Jo els consolaré de totes les dificultats.
5.- Seré el seu refugi durant la vida i sobretot en la mort.
6.- Abocaré abundants benediccions sobre totes les seves
empreses.
7.- Els pecadors trobaran al meu Sagrat Cor una font i
l'oceà infinit de la misericòrdia.
8.- Les ànimes tèbies es tornaran fervoroses.
9.- Les ànimes fervoroses ascendiran ràpidament a un estat
de gran perfecció.
10.- Donaré als sacerdots el poder de commoure els cors més
endurits.
11.- Les persones que propaguin aquesta devoció tindran el
seu nom escrit en el meu Cor Sagrat i Ell mai no els esborrarà.
12.- Jo et prometo, en l'excés de misericòrdia del meu Cor,
que el meu amor totpoderós concedirà a tots aquells que
combreguin els primers divendres de nou mesos seguits, la gràcia de la
penitència final, no moriran en La Meva desgràcia ni sense la recepció dels
Sagraments, El meu Diví Cor serà el teu refugi en aquest últim moment de la
salvació.
Les condicions per guanyat aquests favors són tres:
1.- Rebre la Sagrada Comunió durant nou primers divendres de
mes de manera consecutiva i sense interrupció.
2.- Tenir la intenció d’honrar al Sagrat Cor de Jesús i
d’arribar a la perseverança final.
3.- Oferir cada Sagrada Comunió com un actes d’expiació per
les ofenses comeses contra el Santíssim Sagrament.
 |
| Goigs al Sacratíssim Cor de Jesús de Puig-Agut. |
Un segle després, el papa Climent XIII en va aprovar el
culte, que es va estendre per tota l’Església Catòlica gràcies a l’impuls de
Pius IX que en va determinar la festivitat el divendres després de l’octava de
Corpus.
La imatge del Sagrat Cor de Jesús és, segons Salvador Alsius, la representació
de l’efígie de Jesús amb exhibició explícita del seu cor, com a símbol del seu
amor per tota la humanitat (2); a aquesta definició hi afegeixen, Josep Manuel
Udina i Joan Galtés, que aquesta representació de Jesús ho és en tant que
símbol alhora del seu amor humà i diví (3).
El culte a la província Tarraconense va ser promogut a partir dels sínodes dels
segles XVIII i XIX. Al bisbat de Vic és indissociable d’aquesta devoció el nom
del bisbes Josep Morgades i Gili (prelat de la diòcesi entre 1882 i 1899) que va
refermar, el 13 de maig de 1883, la consagració de la diòcesi al Sagrat Cor de
Jesús com ja s’havia fet, per primera vegada, vuit anys abans.
La imatge del Sagrat Cor de Jesús, a més dels temples
eclesiàstics, es va fer molt present fins i tot en les llars particulars, ja
fos en forma de placa metàl·lica a la porta del domicili o de figura
escultòrica, sovint asseguda en un tron presidint la sala principal.
Joan Arimany i Juventeny
Bibliografia:
1 “Sagrat Cor”. Dins: Alsius,
Salvador. Hem perdut l'oremus: petita
enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona La Campana 1999, p. 240
2 Udina, Josep Manuel; Galtés, Joan. “Cor de Jesús, Sagrat”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana, 1987, v. 8, p. 193
En especial ho era pel seu patronatge entre els paletes i personal dedicat a la construcció; aquesta vinculació es deu a un suposat miracle que la tradició assigna al sant, en què va deslliurar un paleta d’una greu caiguda des d’una bastida. De fet, el mateix folklorista, recull la tradició que el sant va trepitjar el nostre país, provinent de Tolosa per combatre l’arrianisme (segurament, Amades el confon amb el catarisme): “Va entrar pel cantó de Puigcerdà i va seguir cap a les valls de Ribes, Ripoll, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses i d’altres indrets de la muntanya catalana on féu grans predicacions i on va convertir molta gent”(2).
