Al mur dret de la nau de Sant Pere de Sora i prop
de l’entrada de la capella fonda es troba una escultura de la Verge Assumpta o
de l’Assumpció. Presenta la imatge pròpia d’aquesta advocació mariana, amb la
Mare de Déu en posició d’oració mentre un estol d’àngels querubins, enmig d’una
ennuvolada, l’empenyen cap al cel.
Joan Soler afirma el caràcter
que la teologia popular li va atribuir a la Mare de Déu: “[…] havent nascut
immaculada de pecat original –privilegi pel fet de ser destinada a ser Mare de
Déu-, el seu cos fou estalviat, si no de la mort –essent de natura humana, és a
dir, mortal- sí de la corrupció de la Mort; i d’envellir, conservant la seva
bellesa virginal”. És així com va néixer la tradició que no va morir sinó que
es va entrar en un son profund i que uns àngels la van dur al cel.
El mateix autor constata
que la festivitat de l’Assumpció és ben antiga: “Des del segle IV, l’església
d’Antioquia commemora la mort o
“dormició” de Maria; la devoció s’estengué a tota la Cristiandat: ja n’hi ha
mostres en la pintura romànica i gòtica… A Catalunya, aquest misteri se celebra
des del segle VIII; l’escenificació més estesa fou la del Llit de la Mare de
Déu –consta des del segle XVI- i la processó de l’enterrament.
El Llit de la Mare de Déu
era una construcció temporal, explica el Tradicionari: “[…] durant tota
l’octava es parava un llit al mig de l’església amb la imatge de la Mare de Déu
jacent en un cadafal guarnit i envoltat de flors i herbes oloroses, amb un
sumptuós dosser, i amb un infant vestit d’àngel a casa costat”. I especifica:
“[…] en alguns pobles se l’anomenava la ‘Mare de Déu Morta’ o ‘del Llit’”.
Aquest element, que es podia trobar en moltes
poblacions a mitjan mes d’agost, havia generat diverses dites. El Dr. Josep M.
Gasol al seu Calendari folklòric manlleuenc diu que “era tanta la fastuositat d’aquest llit-altar que s’han
pervingut un adagi que diu: anar enflocat com el
llit de la Mare de Déu”. De la durada, tota una vuitada, dins l’edifici de l’església i al
mig de la nau, n’explica una altra dita que se solia dir d’algú el o la qual no
s’acabava d’aixecar del llit: Dormiries més que la
Mare de Déu d’agost”.
La tradició va perdurar, en la majoria de llocs, fins a la Guerra civil espanyol (1936 – 39); en alguns es va intentar recuperar per la postguerra però no va passar d’una manifestació de poca durada.
La tradició va perdurar, en la majoria de llocs, fins a la Guerra civil espanyol (1936 – 39); en alguns es va intentar recuperar per la postguerra però no va passar d’una manifestació de poca durada.
Cal destacar que el
dogma de l’Assumpció no va ser reconegut fins a la constitució apostòlica Munificentissimus
Deus de Pius XII, l’1 de novembre de 1950.
Joan Arimany i Juventeny
Bibliografia:
Boya, Francesc X.[et.
al.] “Temps d’estiu. L’Assumpció de la Mare de Déu”. Dins: Tradicionari,
vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de
Catalunya, 2005, p. 270
Gasol, Josep M. “Agost,
15. Mare de Déu d’agost. Calendari folklòric manlleuenc”, Lletres amicals,
vol. 18, Manlleu, agost de 1958
Soler, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular
catalana. Barcelona. Barcanova, 1998, p. 50-51
