 |
| Talla que es pot contemplar a la capella fonda. |
Llúcia va ser una donzella cristiana filla única d’una noble
i rica família cristiana de la ciutat de Siracusa a l’illa de Sicília. Orfe de
pare quan era ben joveneta , va rebre la formació cristiana de la seva mare
Eutiquia. Aquesta, procurant el millor futur per la seva filla, va buscar-li un
bon marit que, dissortadament, era pagà. La bellesa de la noia era tant evident
que el futur espòs no se la volia deixar escapar. Ai las! Llúcia, però, s’havia
compromès dedicar la seva vida virginal a la fe a Jesucrist. La decisió de la
filla la duia a llargues discussions amb la seva mare i l’escàpol continuat a
l’assetjament del noi.
Nostre Senyor va escoltar les oracions que Llúcia li dirigia
contínuament per tal que impedís el matrimoni. És així com Eutiquia va
emmalaltir i amb gran necessitat de repòs, va desistir temporalment del seu
intent de provocar el casori.
Durant quatre anys, la malaltia d’Eutiquia va ser la
principal preocupació de mare i filla. La durada d’aquesta situació, però, va
aconsellar-les cercar el benefici celestial i es van dirigir al sepulcre de
santa Àgueda, situat a Catània, on succeïen miracles gràcies a la invocació de
la màrtir. En arribar a la tomba, a punt de posar-se a resar, la fatiga va provocar
un profund son a la noia.
 |
| Goigs de Santa Llúcia de Sobremunt |
En somnis,se li va aparèixer la mateixa santa Àgueda
que li va transmetre un sentit missatge: ella mateixa podia fer allò que li
encomanava a la màrtir ja que, com havia viscut ella, feia camí de santedat. En
despertar, les pròpies paraules que Llúcia va adreçar a la seva mare van ser
suficients per curar-la i, aleshores, va escoltar el veritable desig de la seva
filla d’encomanar-se a Jesús i que, retornades a Siracusa, havien de donar les
seves riqueses als pobres.
Retornades a la seva ciutat, van vendre totes les seves possessions i van lliurar els beneficis als desvalguts. Aleshores, el que havia estat pretès com a futur marit de Llúcia va acusar-les, davant el prefecte de la ciutat, de se cristianes. Llúcia fou cridada a declarar davant el prefecte. La confessió de la seva condició cristiana i la renúncia a venerar els déus pagans la va condemnar a presó. El poder de Jesucrist, però, va subjectar
 |
| Estampa de Santa Llúcia |
La seva imatge, malgrat no sembli sorgir de la seva hagiografia, sempre va acompanyada d’un plat on reposen dos ulls. Josefina Roma, en descriure la vida de la santa, es pregunta: “D’on ve, doncs, la creença que li van arrencar els ulls, que fins i tot ha quedat fixada en la seva iconografia?”. La mateixa antropòloga ofereix algunes explicacions: “La més important és el seu nom, Lucia, Lucis Via, i la seva situació en el calendari, en un moment pròxim al solstici d’hivern. D’aquesta manera, els ulla en un plat seriem com armes parlants que simbolitzen la llum”. Igualment, Roma diu: “També s’explica per la llegenda que en el martiri li van arrencar els ulls, però que ella va seguir veient-hi amb uns altres ulls substituïts per Déu, o per una altra narració, segons la qual es va arrencar els ulls per decebre el pretendent acusador i complir la promesa a Crist”.
Bibliografia:
Croisset, Juan. Año
cristiano. Barcelona: Libreria religiosa Imprenta de Pablo Riera, 1863,
215-220
Roma, Josefina. “Santa Llúcia”. Dins El gran llibre dels sants. Badalona: Ara Llibres, 2007, p. 95 (edició coordinada per Roger Costa)
