Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Farga de Bebié. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Farga de Bebié. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de juliol del 2017

MARE DE DÉU DEL CARME DE LA FARGA BEBIÉ

 Nostra Senyora del Carme de la Farga de Bebié 


La imatge  de la Mare de Déu del Carme presideix l’església de l’antiga colònia industrial de la Farga de Bebié de la qual és titular. Es tracta d’una escultura mariana moderna de colorit vestuari que té el Nen Jesús a la falda que fa senyal de beneir. Amb les dues mans, la Verge subjecta un escapulari. El primer oratori fou inaugurat i beneit el cap de setmana
Situació de la imatge dins el temple
del 5 i 6 de febrer de 1927, amb actes religiosos i ballada de sardanes. La primera pedra de l’actual temple va ser col·locada i beneïda pel bisbe auxiliar de Vic Ramon Masnou, el 6 de març de 1955; el mateix prelat el va inaugurar el 16 de juliol de 1958.

La devoció a la Mare de Déu del Carme va tenir l’origen en el grup d’ermitans que vivien retirats a la falda del Mont Carmel a Israel. D’allà en va sorgir l’Ordre religiós del Mont Carmel per l’Europa medieval.
L’advocació mariana, segons la tradició, va sorgir de l’aparició de la Mare de Déu al carmelita Simon Stock el 16 de juliol de 1251. Li va lliurar l’escapulari que, des d’aleshores es va lligar a la devoció.
La Mare de Déu del Carme és considerada la patrona de la gent que viu dels fruits de la mar i, per extensió, de moltes poblacions costaneres. Aquesta funció va representar l’abandonament d’anteriors patronatges com santa Madrona, a Barcelona, o sant Elm. Per altra banda, és protectora de les ànimes del purgatori.


Joan Arimany i Juventeny



ESCOLTEU LA MÚSICA CLICANT AQUÍ 
(Gentilesa d' Els Goigs d'Obaga)

dissabte, 1 d’octubre del 2016

SANTA TERESA DEL NEN JESÚS O DE LA FARGA BEBIÉ


Santa Teresa del Nen Jesús o de Lisieux


A l’església de la Mare de Déu del Carme de la colònia de la Fraga de Bebié, entrant a mà esquerra, hi ha una capella amb la imatge de la santa.

Santa Teresa del Nen Jesús (1873 – 1897), coneguda com a santa Teresa de Lisieux o, popularment,  santa Teresina. Amb aquests noms, se la diferencia de santa Teresa de Jesús o d’Àvila.

De nom secular Thérèse Martin va ingressar a l’orde de les carmelites descalces a l’edat de 15 anys. Va fer professió solemne el 8 de setembre del 1890. 
A causa de la tuberculosi va morir a l’edat de 24 anys, el 30 de setembre de 1897, després d’una llarga agonia. 

Aquesta curta vida no va impedir que, ràpidament, esdevingués una de les religioses –futures santes- més invocades. Aquesta gran popularitat va fer que, contràriament al que solia ser habitual fins aleshores, fos beatificada només un quart de segle després de la seva mort, el 1923, i, encara més
sorprenent, canonitzada només dos anys després, el 1925. La gran quantitat de relíquies seves escampades per les terres catòliques són un testimoni d'aquesta gran devoció.


Santa Teresina va escriure la seva pròpia biografia on va fer la promesa que “després de la meva mort faré ploure roses”. 
Aquesta frase va fer fortuna i se la sol presentar, iconogràficament, vestida de carmelita, amb un crucifix i un ram de roses als braços. Les roses, o més aviat els seus pètals, són ben presents, també, en els actes de veneració que se li adrecen.
Joan Arimany i Juventeny





 
Reliquiari de Santa Teresina que va ser a Vic el 5 d'abril de 2016 (Foto: Joan Arimany)