diumenge, 15 de maig de 2016

SANT ISIDRE LLAURADOR



Sant Isidre llaurador



L’església de Sant Quirze de Besora acull, com una gran majoria de temples eclesiàstics catalans, una imatge dedicada a sant Isidre. 

La imatge de sant Isidre presideix l’espai situat a l’esquerra de l’altar major de l’església de Sant Quirze de Besora.

Isidre va néixer a Madrid en data desconeguda, entre els anys 1080 i 1082. Els seus pares van educar-lo en la fe cristiana, aspecte que va enfortir a mesura que creixia. De ben jovenet es va iniciar en les feines agrícoles, tot ajudant al seu pare, especialitzant-se en fer pous.

Després de quedar orfe, va fer-se jornaler o bracer per compte d’altre i va estar al servei de diferents terratinents. La seva feina, i especialment, la seva devoció, era recompensada amb uns abundosos fruits al camp, fins i tot per damunt dels seus esforços laborals. Aquest fet, moltes vegades, va comportar-li desconfiança dels diferents majorals que va tenir i l’enveja dels seus veïns.

Dels miracles més destacats cal esmentar la col·laboració dels àngels que li feien anar l’arada mentre ell resava o l’abundós pou d’aigua que va obtenir de la mateixa roca amb el cop de la rella de l’arada.

Isidre va formar matrimoni amb Maria (coneguda amb l’afegit “de la Cabeza”), que també és considerada santa.

La devoció que se li va tributar, després de morir amb fama de sant al voltant de l’any 1130, va progressar ràpidament. I, sobretot, la consideració de ser protector i sant patró de Madrid va impulsar la seva beatificació pel papa Pau V, el 1619, i la immediata canonització, el 22 de març de 1622, per Gregori XV després de reclamar-ho el monarca Felip IV.



La devoció catalana per sant Isidre

La devoció a sant Isidre, en terres catalanes, és indubtable; la mateixa Gran Enciclopèdia Catalana en diu que “és molt venerat a tota la Península Ibèrica (és el sant patró de Madrid) i també a Catalunya, com ho demostra la toponímia”(1). Joan Amades apuntava
que “a la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra el sant madrileny, en substitució dels sants que fins aleshores havia venerat, alguns d’ells pagesos catalans” (2) i posa, entre d’altres, l’exemple de sant Galderic. Igualment indica que “l’any següent al de la seva canonització, és a dir, el 1623, les parròquies rurals barcelonines de Santa Maria del Mar i del Pi van obtenir unes relíquies del sant madrileny i van celebrar unes solemnes festes, seguides de lluïdes processons, per la translació d’aquelles” (3).

Un factor que va influir decisivament en l’extensió del seu patronatge en terres catalanes l’explica el Tradicionari: “L’any 1851, sota la seva advocació, es fundà l’Institut Agrícola Català de sant Isidre, una mena de sindicat dels propietaris del camp català en defensa dels seus interessos i per al foment de les tècniques agrícoles” (4).



Fogueres de primavera
Una de les manifestacions festives al voltant de la festivitat de sant Isidre, de marcat caràcter ancestral, era l’encesa de fogueres, especialment per la pagesia. A més de les vigílies de sant Joan i de sant Pere, per la de sant Isidre, es prenia la flama un munt de fusta seca i estris inservibles.
Joan Amades trobava la raó d’aquesta encesa en el fet que “segons la tradició, sant Isidre va encendre una gran foguera, per tal de convèncer els infidels i gent descreguda” i resol que “així va despertar en ells la flama de la fe”(5). Joan Soler atribueix aquest fet a “l’antiga tradició d’encendre fogueres pel maig” i indica que “es feien a les eres i tenien la virtut d’esquivar mals esperits i guardar la gent i el bestiar d’embruixaments”(6).



Joan Arimany i Juventeny

Bibliografia:

Vegeu: Croisset, Jean. Año cristiano. Madrid: Viuda de Rodríguez, casa editorial, 1886, v. 3, p. 345-363




1 “Isidre”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 159
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v.3, p. 607
3 Amades, Joan. Costumari català... [op. cit.], p. 608

4 “Sant Isidre”. Dins: Tradicionari: enciclopèdia de la cultura popular catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006, v. 5, p.216
5 Amades, Joan. Costumari català... [op. cit.], p. 629
6 Soler, Joan. “Sant Isidre”. Dins: Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 679

Cap comentari:

Publica un comentari