SANTA LLÚCIA

Talla que es pot contemplar a la capella fonda.

Una talla de Santa Llúcia es pot contemplar i venerar a la capella fonda del temple, just a l'altra banda de la Verge Immaculada, a la dreta mirant l'altar.

Llúcia va ser una donzella cristiana filla única d’una noble i rica família cristiana de la ciutat de Siracusa a l’illa de Sicília. Orfe de pare quan era ben joveneta , va rebre la formació cristiana de la seva mare Eutiquia. Aquesta, procurant el millor futur per la seva filla, va buscar-li un bon marit que, dissortadament, era pagà. La bellesa de la noia era tant evident que el futur espòs no se la volia deixar escapar. Ai las! Llúcia, però, s’havia compromès dedicar la seva vida virginal a la fe a Jesucrist. La decisió de la filla la duia a llargues discussions amb la seva mare i l’escàpol continuat a l’assetjament del noi.

Nostre Senyor va escoltar les oracions que Llúcia li dirigia contínuament per tal que impedís el matrimoni. És així com Eutiquia va emmalaltir i amb gran necessitat de repòs, va desistir temporalment del seu intent de provocar el casori.

Durant quatre anys, la malaltia d’Eutiquia va ser la principal preocupació de mare i filla. La durada d’aquesta situació, però, va aconsellar-les cercar el benefici celestial i es van dirigir al sepulcre de santa Àgueda, situat a Catània, on succeïen miracles gràcies a la invocació de la màrtir. En arribar a la tomba, a punt de posar-se a resar, la fatiga va provocar un profund son a la noia. 

Goigs de Santa Llúcia de Sobremunt

En somnis,se li va aparèixer la mateixa santa Àgueda que li va transmetre un sentit missatge: ella mateixa podia fer allò que li encomanava a la màrtir ja que, com havia viscut ella, feia camí de santedat. En despertar, les pròpies paraules que Llúcia va adreçar a la seva mare van ser suficients per curar-la i, aleshores, va escoltar el veritable desig de la seva filla d’encomanar-se a Jesús i que, retornades a Siracusa, havien de donar les seves riqueses als pobres.

Retornades a la seva ciutat, van vendre totes les seves possessions i van lliurar els beneficis als desvalguts. Aleshores, el que havia estat pretès com a futur marit de Llúcia va acusar-les, davant el prefecte de la ciutat, de se cristianes.
Llúcia fou cridada a declarar davant el prefecte. La confessió de la seva condició cristiana i la renúncia a venerar els déus pagans la va condemnar a presó. El poder de Jesucrist, però, va subjectar

Estampa de Santa Llúcia

la noia al lloc on es trobava que, per molts intents, no va moure’s ni un pam. Tot ser envoltada d’una gran foguera, el seu cos va sortir indemne. El prefecte, en veure el prodigi, va encomanar el botxí a decapitar-la. La tradició ha fixat aquest fet el 13 de desembre de l’any 304 mentre era emperador Dioclecià.
La seva imatge, malgrat no sembli sorgir de la seva hagiografia, sempre va acompanyada d’un plat on reposen dos ulls. Josefina Roma, en descriure la vida de la santa, es pregunta: “D’on ve, doncs, la creença que li van arrencar els ulls, que fins i tot ha quedat fixada en la seva iconografia?”. La mateixa antropòloga ofereix algunes explicacions: “La més important és el seu nom, Lucia, Lucis Via, i la seva situació en el calendari, en un moment pròxim al solstici d’hivern. D’aquesta manera, els ulla en un plat seriem com armes parlants que simbolitzen la llum”. Igualment, Roma diu: “També s’explica per la llegenda que en el martiri li van arrencar els ulls, però que ella va seguir veient-hi amb uns altres ulls substituïts per Déu, o per una altra narració, segons la qual es va arrencar els ulls per decebre el pretendent acusador i complir la promesa a Crist”.

Joan Arimany i Juventeny

Bibliografia:

Croisset, Juan. Año cristiano. Barcelona: Libreria religiosa Imprenta de Pablo Riera, 1863, 215-220

Roma, Josefina. “Santa Llúcia”. Dins El gran llibre dels sants. Badalona: Ara Llibres, 2007, p. 95  (edició coordinada per Roger Costa)