El crucifix o
Santcrist
La disposició, en un mateix emmarcament, amb la imatge de la
Mare de Déu dels Dolors, permet pensar que l’escena podria haver estat
completada per la figura de l’apòstol sant Joan o, menys sovint, Maria Magdalena.
En aquest cas, esdevindria una representació pròpia de la Passió amb els seus
principals protagonistes segons els Evangeli i prendria el nom de crucifixió
(1) o calvari (2)
La crucifixió era, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, una “forma d’aplicació de la pena
capital en certs pobles de l’antiguitat”.
La creu, segons la mateixa font, era
un “instrument de suplici forat per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per
les extremitats” (3). Els romans l’havien coneguda a l’Orient i “[...]
l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus” (4). La
condemna de Jesús, però, es debat entre les raons polítiques i les raons
religioses (5).
 |
| Cobles a Crist crucificat que es cantaven el 1862 al mas La Coromina de Sant Quirze de Besora. El gravat mostra la crucifixió amb la Verge Dolorosa i l'apòstol Sant Joan al peu de la creu. |
La mort de Jesucrist en ser crucificat, la seva imatge i
especialment la creu, van esdevenir el símbol cristià per excel·lència. Així,
ho descriu Joan Soler: “La devoció cristiana a la Creu s’inicia
en el segle IV, en què passa de senyal d’ajusticiament i mort a símbol de vida i resurrecció: segons una llegenda, l’emperador Constantí, en la batalla de Pont Milvi, l’any 312, va veure una creu
resplendent al Cel mentre una veu li deia “in hoc signo vinces” (amb aquest senyal venceràs)”. I el mateix autor afirma: “[...] això va causar la seva conversió al cristianisme i la proclamació de l’Edicte de Milà, el 313, a partir del qual el cristianisme esdevenia religió de l’Imperi”(6).
en el segle IV, en què passa de senyal d’ajusticiament i mort a símbol de vida i resurrecció: segons una llegenda, l’emperador Constantí, en la batalla de Pont Milvi, l’any 312, va veure una creu
resplendent al Cel mentre una veu li deia “in hoc signo vinces” (amb aquest senyal venceràs)”. I el mateix autor afirma: “[...] això va causar la seva conversió al cristianisme i la proclamació de l’Edicte de Milà, el 313, a partir del qual el cristianisme esdevenia religió de l’Imperi”(6).
 |
| Creu de Constantí erigida prop del Santuari del Miracle de Riner |
La mateixa mare de l’emperador Constantí, en un viatge a
terres de Palestina, va descobrir la suposada veritable Creu, la Vera Creu, en
la qual havia mort Jesús (7). D’aquesta, se’n van escampar per els principals
temples eclesiàstics de la cristiandat i, en època barroca, fins a la més
petita de les parròquies que la veneraven en les anomenades veracreus.
Joan Arimany i Juventeny
Notes:
1 ““Crucifixió” dins Gran
Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, v. 8, p. 366
2 “Calvari” dins Gran
Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, v. 6, p. 366
3 “Crucifixió” dins Gran
Enciclopèdia Catalana... [et. al.]
4 “Creu” dins Gran
Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, v. 8, p. 321
5 “Crucifixió” dins Gran
Enciclopèdia Catalana... [et. al.]
6 Soler, Joan. Enciclopèdia
de la fantasia popular catalana. Barcelona: Barcanova, 1988, p. 187-188
7 Croisset, Juan. Año cristiano. Madrid: Viuda de Rodríguez, casa editorial, 1886, v.4, p. 1020-1021
7 Croisset, Juan. Año cristiano. Madrid: Viuda de Rodríguez, casa editorial, 1886, v.4, p. 1020-1021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada