dimarts, 15 d’agost de 2017

L'ASSUMPCIÓ DE SORA




Al mur dret de la nau de Sant Pere de Sora i prop de l’entrada de la capella fonda es troba una escultura de la Verge Assumpta o de l’Assumpció. Presenta la imatge pròpia d’aquesta advocació mariana, amb la Mare de Déu en posició d’oració mentre un estol d’àngels querubins, enmig d’una ennuvolada, l’empenyen cap al cel.
Joan Soler afirma el caràcter que la teologia popular li va atribuir a la Mare de Déu: “[…] havent nascut immaculada de pecat original –privilegi pel fet de ser destinada a ser Mare de Déu-, el seu cos fou estalviat, si no de la mort –essent de natura humana, és a dir, mortal- sí de la corrupció de la Mort; i d’envellir, conservant la seva bellesa virginal”. És així com va néixer la tradició que no va morir sinó que es va entrar en un son profund i que uns àngels la van dur al cel.
El mateix autor constata que la festivitat de l’Assumpció és ben antiga: “Des del segle IV, l’església d’Antioquia  commemora la mort o “dormició” de Maria; la devoció s’estengué a tota la Cristiandat: ja n’hi ha mostres en la pintura romànica i gòtica… A Catalunya, aquest misteri se celebra des del segle VIII; l’escenificació més estesa fou la del Llit de la Mare de Déu –consta des del segle XVI- i la processó de l’enterrament.
El Llit de la Mare de Déu era una construcció temporal, explica el Tradicionari: “[…] durant tota l’octava es parava un llit al mig de l’església amb la imatge de la Mare de Déu jacent en un cadafal guarnit i envoltat de flors i herbes oloroses, amb un sumptuós dosser, i amb un infant vestit d’àngel a casa costat”. I especifica: “[…] en alguns pobles se l’anomenava la ‘Mare de Déu Morta’ o ‘del Llit’”.
Aquest element, que es podia trobar en moltes poblacions a mitjan mes d’agost, havia generat diverses dites. El Dr. Josep M. Gasol al seu Calendari folklòric manlleuenc diu que “era tanta la fastuositat d’aquest llit-altar que s’han pervingut un adagi que diu: anar enflocat com el llit de la Mare de Déu”. De la durada, tota una vuitada, dins l’edifici de l’església i al mig de la nau, n’explica una altra dita que se solia dir d’algú el o la qual no s’acabava d’aixecar del llit: Dormiries més que la Mare de Déu d’agost”.
La tradició va perdurar, en la majoria de llocs, fins a la Guerra civil espanyol (1936 – 39); en alguns es va intentar recuperar per la postguerra però no va passar d’una manifestació de poca durada.
Cal destacar que el dogma de l’Assumpció no va ser reconegut fins a la constitució apostòlica Munificentissimus Deus de Pius XII, l’1 de novembre de 1950.

Joan Arimany i Juventeny

Bibliografia:
Boya, Francesc X.[et. al.] “Temps d’estiu. L’Assumpció de la Mare de Déu”. Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 270
Gasol, Josep M. “Agost, 15. Mare de Déu d’agost. Calendari folklòric manlleuenc”, Lletres amicals, vol. 18, Manlleu, agost de 1958
Soler, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona. Barcanova, 1998, p. 50-51

Cap comentari:

Publica un comentari