A l’altar de Sant Josep, es troba una petita imatge de sant
Joan Baptista. Considerat el precursor de Jesús, per la seva intervenció en el
baptisme al riu Jordà que li ha donat aquest sobrenom, té un paper singular en
els Evangelis. És un dels pocs sants que es poden considerar coetanis amb
Nostre Senyor i dels que té una major devoció a casa nostra. De fet, la cultura
popular catalana, quan ha fet referència a l’onomàstica més estesa, ha situat
el nom de Joan (que està relacionat directament amb el sant que comentem i no
amb l’apòstol evangelista homònim) a
primera línia, com el de Josep.
L’Evangeli de Lluc dóna a conèixer que Joan va ser fill del
sacerdot Zacaries i d’Elisabet que, en edat avançada, no havien pogut tenir
descendència. L’arcàngel Gabriel els va comunicar que tindrien el fill desitjat per obra de Déu i
que li havien de posar el nom de Joan. Igual ment, els va fer saber que aquest
seria el precursor de l’esperat Messies. Va néixer sis mesos abans de Jesús, el
seu cosí segon; de fet, la seva festa se celebra mig any abans de Nadal i,
paradoxalment, commemora el seu naixement i no la data de la defunció com se
sol fer amb la gran majoria dels sants.
Joan va viure dedicat a la predicació per terres de Judea
fent vida ben austera i batejant amb l’aigua del Jordà. Jesús, el seu cosí
segon, se li va apropar un dia i li va demanar que el bategés. Aleshores, fent
el gest de vessar-li aigua al damunt, el va reconèixer com a Fill de Déu i
l’esperat Messies. Aquest gest va marcar l’inici de predicació del mateix
Jesucrist i l’inici de la formació del seu grup de deixebles.
La fama de Joan era ben estesa per Judea i es va enfrontar a
Herodes Antipas. Herodes, tetrarca de Galilea i Perea, havia repudiat la seva
esposa i s’havia casat amb Herodíes, muller del seu germà. Joan li va retreure
la immoralitat del fet. La fill d’Herodíes, Salomè, segons la tradició va
demanar el cap de Joan que Herodes li va prometre a canvi d’una dansa. És així
com Joan va morir decapitat.
La representació més habitual, en la imatgeria popular, és
la d’un home amb barba vestit amb una túnica curta de pell de camell. Amb la mà
dreta sol fer el gest de la benedicció mentre que amb l’esquerra sol subjectar
un bastó, a vegades amb forma de creu. L’acompanya un xai, simbolitzant l’Agnus Dei, l’Anyell de Déu. Aquesta és
una referència al xai que els jueus sacrificaven per Pasqua i que es relaciona
amb el mateix Jesucrist i el seu sacrifici dirigit a la salvació dels pecadors.
D’aquí que, ocasionalment, Joan el Baptista també pot dur un estendard amb el
lema “Ecce Agnus Dei, ecce qui tollis pecata mundi”; és a dir: “Heus aquí
l'anyell de Déu, heus aquí el que treu els pecats del món”.
Croisset, Jean. Año cristiano. Madrid: Viuda de Rodríguez, v. 3, p. 1161-1168
Ferrando, Juan. Iconografía de los Santos. Barcelona: Ediciones Omega, 1950, p. 156
Sendín, José. Santos de leyenda: leyendas de santos. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2000, p. 149-158
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada