MARE DE DÉU DE LA GLEVA

Quadre exposat just entrant a la dreta.

La Mare de Déu de la Gleva

Al mur dret (entrant i mirant a l’altar major) subjecta un gran i antic quadre a mena d’exvot. Un ric marc daurat envolta una fotografia en blanc i negre de la Mare de Déu de la Gleva.

A la part superior del marc s’hi veu un medalló esmaltat amb una imatge mariana i l’escut de la ciutat als seus peus i el record de l’Assemblea de les Congregacions Marianes celebrada a Vic el 1921; a un costat es pot veure l’escut del papa Pius XI (1922-1939) i de l’altra, l’emblema del bisbe de Vic Francesc Muñoz i Izquierdo (1916-1927). 

A la part inferior es pot llegir la llegenda “Coronació canònica de la Sagrada Imatge de la Mare de Déu de la Gleva 8 de setembre de 1923. Aquests diferents elements ens situen perfectament en moment i motiu de la creació del quadre.

  Situar damunt d’un mapa el santuari de la Gleva és d’allò més senzill: només cal cercar el punt on el riu Ter, amb un pronunciat meandre, abandona la direcció nord-sud i emprèn camí a l’est, cap a la costa Brava. Molt a prop del que seria l’angle de 90 graus es troba el temple religiós que conté la imatge mariana que va ser batejada com a patrona de la Plana de Vic, la Mare de Déu de la Gleva.

Aquest pot semblar un santuari singular per la seva situació, al bell mig de la plana i en un punt baix d’altitud, però es troba fregant a una de les vies històriques més importants de la Catalunya Vella: aquella que sortint de Puigcerdà passava pel seu bressol, Ripoll, al seu Cap i Casal, Barcelona. Certament, el camí ral de Barcelona a Ripoll tenia el seu punt mig a uns centenars de metres de la Gleva, on encara hi ha la base de l’anomenada ‘Creu de mitjavia’, en terme de Gurb. Arran de la Gleva, també hi passava el camí més recte que unia el Collsacabra i el Lluçanès nord. Així és com es tracta d’un creuament de camins de gran importància segles enrere.

La Mare de Déu de la Gleva és de les diverses “marededéu trobades” de Catalunya. La seva llegenda, forjada per la imaginació i devoció popular, ja era ben definida quan el frare dominicà gironí Narcís Camós la va escoltar a mitjan segle XVII; aquest incansable viatger es va dedicar a visitar els diferents santuaris catalans, en plena Guerra dels Segadors i epidèmia de pesta, recollint i traspassant tot allò que en feia referència en un interessantíssim volum titulat El Jardín de Maria. 
De la imatge de la Gleva explica com una pastoreta d’una masia propera al lloc on ara hi ha el santuari, va veure, repetidament, com un bou del ramat furgava la terra en un lloc precís. Després de contemplar el fet diverses vegades, es va apropar a aquell punt i fent un forat a terra va descobrir una imatge de la Mare de Déu sota d’un terròs, una ‘gleva’, de terra sostinguda per unes columnes. Poc després, el pare de la pastoreta es va adonar de la insistència del bou el qual el va dur, de nou, al lloc de la imatge on ja la venerava la seva filla. El pare, que la llegenda fins i tot en diu que es deia Pujol, va intentar dur la marededéu a l’església parroquial de Sant Hipòlit; aquesta, però, va retornar a lloc on havia estat amagada com a senyal que hi volia un santuari propi.

Aquesta llegenda, que presenta protagonistes i situacions molt semblants a relats relacionats amb d’altres imatges marianes, planteja un origen miraculós del santuari que alguns autors han situat en èpoques molt reculades. Els documents, però, indiquen que la tradició arrenca al voltant del segle XIII. Antoni Pladevall així ho indica quan afirma que “tot porta a creure que l’inici de la devoció a la Mare de Déu de la Gleva va tenir lloc entorn l’any 1280 (3)”. A partir d’aquest data apareixen les deixes a la capella, en la qual es venera la marededéu que va conservar-se fins la Guerra Civil espanyola, el 1936, i que es va substituir per una reproducció; curiosament, la imatge actual conserva, com a verdaderes relíquies, unes petites peces de fusta de l’original darrere el tron.

La fotografia presenta, però, la imatge vestida com solia fer-se el temps passats i amb uns elements postissos que li allargaven les cames. L’acte de coronació canònica es va fer, com indica la data del marc del quadre, el 8 de setembre de 1923 i va esdevenir un fet de gran ressò i prestigi  arran del privilegi pontifici presidit pel bisbe de Vic, Francesc Muñoz i Izquierdo (1916-1927), acompanyat d’altres prelats de diòcesis catalanes i d’una notable representació militar.

El petit edifici que devia ser l’edifici original va ser successivament ampliat fins esdevenir el gran santuari d’avui dia i que respon a la reforma de Josep i Carles Morató realitzada el tercer quart del segle XVIII. I no es pot fer un resum dels fets més destacats del santuari de la Gleva i la imatge venerada sense esmentar l’estada que hi va fer el poeta mossèn Cinto Verdaguer durant prop de dos anys, entre 1893 i 1895.

Joan Arimany i Juventeny  

Font: Els Goigs d'Obaga