Santa Teresa del Nen
Jesús o de Lisieux
 |
| Foto: Joan Arimany |
L’església parroquial de Sant Quirze, i Santa Julita, de
Besora, exposa, a la dreta just després del baptisteri, una imatge de santa Teresa del Nen Jesús (1873 – 1897), coneguda
com a santa Teresa de Lisieux o, popularment, santa Teresina. Amb aquests noms, se la
diferencia de santa Teresa de Jesús o d’Àvila.
De nom secular Thérèse Martin va ingressar a l’orde de les
carmelites descalces a l’edat de 15 anys. Va fer professió solemne el 8 de setembre del 1890.
A causa de la
tuberculosi va morir a l’edat de 24 anys, el 30 de
setembre de 1897, després d’una llarga agonia.
Aquesta curta vida no va impedir que, ràpidament, esdevingués una de les religioses –futures santes- més invocades. Aquesta gran popularitat va fer que, contràriament al que solia ser habitual fins aleshores, fos beatificada només un quart de segle després de la seva mort, el 1923, i, encara més
sorprenent, canonitzada només dos anys després, el 1925. La gran quantitat de relíquies seves escampades per les terres catòliques són un testimoni d'aquesta gran devoció.
Santa Teresina va escriure la seva pròpia biografia on va fer la promesa que “després de la meva mort faré ploure roses”.
Aquesta frase va fer fortuna i se la sol presentar, iconogràficament, vestida de carmelita, amb un crucifix i un ram de roses als braços. Les roses, o més aviat els seus pètals, són ben presents, també, en els actes de veneració que se li adrecen.
Joan Arimany i Juventeny
 |
| Imatge real de la Santa |
 |
| Estampa de Santa Teresina |
 |
| Reliquiari de Santa Teresina que va ser a Vic el 5 d'abril de 2016 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada