divendres, 7 d’octubre de 2016

MARE DE DÉU DEL ROSER DE VIDRÀ

Advocació mariana sorgida en convents de l’orde dominicà relacionada amb de la devoció al rosari i, fins al segle XVI, el culte es circumscrivia a la seva àrea d’influència.

A Catalunya, des de fa segles, s’han celebrat dues festes dedicades al Roser: l’anomenada “Roser de maig”, la més tradicional, es festejava el primer diumenge de maig; l’anomenada “Roser a tot el món” es va instaurar arran de la batalla de Lepant contra la flota turca, esdevinguda el 7 d’octubre de 1571; el papa Gregori XIII va encomanar la commemoració anual dedicant la diada a la Mare de Déu del Roser a qui es va atribuir la victòria de l’exèrcit cristià.

Aquesta segona festivitat va donar empenta al culte a la Mare de Déu del Roser que es va difondre per tota la Cristiandat. Les confraries del Roser, gairebé presents a totes la parròquies catalanes, van mantenir ben viva la devoció a la Mare de Déu i al rosari i li van erigir altars als temples on estaven instaurades.

Els goigs de Roser, possiblement els més populars, van marcar l’esdevenir d’aquest model de literatura popular destinada a ser cantada en honor a la Mare de Déu.

Joan Arimany i Juventeny
Situació de la talla dins el temple.











Bibliografia:
Pladevall, Antoni. “Roser, el” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1995, v. 19, p. 515
Soler, Joan. “Rosa, roser” dins Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Barcelona: Barcanova, 1998, p. 645-647

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada