SANTA BÀRBARA DE VIDRÀ

Santa Bàrbara de Vidrà

Capella de Santa Bàrbara.

A tocar del nucli urbà de Vidrà es troba una modesta església, de petites dimensions i d’una sola nau, construïda durant el segle XVIII. La llinda situada damunt la porta du gravada la data exacta però una erosió e la pedra, ens amaga la dècada: 17-6. És dedicada a santa Bàrbara.

Al seu interior, president l’altar i dins una petita fornícula, es troba la imatge de la santa, de reduïdes dimensions, amb la iconografia que li és pròpia, coronada i

Detall de la llinda de la porta.

vestida de donzella, amb un copó a la mà dreta i la palma martirial a l’esquerra. Al seu costat hi ha una torre que l’associa amb un dels seus patronatges més reconeguts: l’artilleria.

 La història de santa Bàrbara és un relat de parricidi sense apel·lació possible. El martiri de santa Bàrbara ens l’explica detingudament Joan Soler: “La seva conversió al cristianisme va irritar tant son pare que va haver d’amagar-se en una cova; un pastor la va descobrir i denunciar al pare, i en càstig va caure-li un llamp damunt seu i del ramat” i segueix dient que “el pare la va lliurar a l’emperador romà Marcià, el qual va torturar-la i la va arrossegar nua per una muntanya; finalment, el pare li va tallar el cap amb la seva espasa (1)”.

Manel Carrera o Joan Soler afirmen que “Nostre Senyor va voler premiar la seva fermesa en el martiri oferint-li el govern de les tempestes (2)” però Joan Amades ofereix una explicació, que avui consideraríem gens políticament correcta i carregada de misogínia, i que devia sentir en terres de ponent: “Expliquen a Lleida que Nostre Senyor volgué premiar les virtut de la santa i li va preguntar què preferia més, si el govern de les dones o el de la tempesta. La santa, sense pensar-s’hi un moment, digué que es veia capaç de dominar el llamp i el tro, però que no s’atrevia a provar-ho amb les dones (3)”. Santa Bàrbara, a més, és patrona dels oficis relacionats amb la pólvora: la mineria i l’artilleria.
Vet aquí, per premi diví, com santa Bàrbara va esdevenir la protectora contra una de les forces més poderoses de la natura. Les tempestes, amb la tronades i els consegüents llamps, sempre han estat elements naturals que han pogut entorpir el bon desenvolupament de la vida humana. Així, diu Soler i Amigó que, a santa Bàrbara, per evitar les tronades, “se la invoca amb diferents ritus per conjurar-les o comunir-les abans no esclati. vogar fortament les campanes amb un toc especial, beneir el núvol amb les relíquies de la Santa o amb el seu estendard, o amb una relíquia de la Vera Creu (4)”.
Aleshores, quan hi ha tempesta, amb tronades i llamps, les invocacions verbals a santa Bàrbara són freqüents i variades. La Gran Enciclopèdia Catalana diu que ‘invocar’ és “demanar a precs ajut, protecció, etc. (5)”; és a dir, davant allò que es considera perillós o desconegut sol·licitar auxili per tal de sortir indemnes o, almenys, poc afectats. Els pagesos la demanen dient: “Santa

Situació de la talla dins la capella.

Bàrbara bendita, mos guarde la collita! (6)”. També s’ associa la santa amb d’altres companys celestials: a Osona, davant un llampec i tot fent el senyal de la creu al pit, esmenten: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu!”.
La diversitat de formes de conjurar remeis contra les tempestes, però, és més variat i recau en manifestacions populars que, moltes vegades, freguen la superstició, com ja ho és el simple fet d’invocar una Santa per desfer o apaivagar la força de la natura.

Joan Arimany i Juventeny

Notes:
1 “Santa Bàrbara”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 702.
2 Carrera, Manel; Soler, Joan. “Santa Bàrbara”. Dins: Tradicionari: El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, v. 5, p. 109
3 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 5, p. 844
4 “Tro”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia... [op. cit.], p. 770
5 “Invocar”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, v. 13, p. 137.
6 Carrera, Manel; Soler, Joan. “Santa Bàrbara”. Dins: Tradicionari: El calendari... [op. cit.]