dijous, 8 de desembre del 2016

VERGE IMMACULADA DE VIDRÀ

Al Bisaura, trobem la imatge de la Mare de Déu o Verge Immaculada en tres temples parroquials.  A Sant Quirze es venera la imatge situada a la capella fonda, a l’esquerra mirant l’altar.La Verge resideix l’altar major de l’església de Santa Maria de Montesquiu i a ella, el municipi, li dedica la Festa Major. 

A l’església de Vidrà es troba just enfront a la porta d’accés de la nau, a la banda esquerra tot mirant l’altar.

 La Mare de Déu Immaculada o la Immaculada Concepció de la Mare de Déu és devoció ben arrelada al nostre país. La seva festa, el 8 de desembre és una data celebrada des de fa segles. Tot i que aquest dogma no va ser aprovat oficialment per l’Església catòlica el 1854, l’antiguitat de la devoció a aquesta figura mariana és constatable en moltes i diverses manifestacions populars festives i artístiques. La seva figura, representada per la Mare de Déu tota sola, en la imatge que s’anomenaria pròpiament una “Verge”, té uns atributs característics, Trepitja una serp, amb una poma a la boca, que simbolitza el pecat original.

La Gran Enciclopèdia Catalana defineix la Immaculada Concepció com la “doctrina segons la qual, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda (1). És a dir, en paraules de Salvador Alsius, que “la Mare de Déu va ser concebuda excepcionalment sense el pecat original amb què neixen tots els humans, des d’Adam i Eva (2)” i que va ser el comès per aquests dos suposats pares de la humanitat, segons el mateix autor, “en menjar la fruita prohibida de l’arbre de la ciència del bé i del mal (3)”. O sigui, que pel destí que per desig diví li esperava a Maria, aquesta havia de ser forçosament lliure de pecat.


Tot i l’arrelada que estava la idea sobre la concepció de Maria, no va ser fins al 1854 que el papa Pius IX la va instituir i definir com a dogma de fe mitjançant la butlla ‘Ineffabilis Deus’. En aquest document es diu: “...declarem, pronunciem i definim que la doctrina que defensa que la Felicíssima Verge Maria en el primer instant de la seva concepció fou, per singular privilegi de Déu Omnipotent, en previsió dels mèrits de Crist Jesús, Salvador del gènere humà, preservada immune de tota taca de culpa original, ha sigut revelada per Déu i per tant ha d’ésser fermament i constantment creguda de tots els fidels (4)”.

Situació de la imatge dins el temple.
Segons Sebastià Janeras i Eulàlia Duran “a la corona catalano-aragonesa, aquesta creença fou defensada sempre oficialment pels reis” i indiquen que “el 1333 Alfons II fundà una confraria sota l’advocació d’aquest misteri”; més endavant, assenyalen que un decret reial de 1394 “establí la celebració solemne de la festa –ja tradicional en algunes poblacions- en tota la corona, i que prohibia la predicació contra el misteri, tot imposant la pena d’exili als contraventors (5)”.

L’antiga devoció per la Inmaculada Concepció és fàcilment verificable en la majoria de poblacions del nostre entorn. En diverses llindes de cases construïdes entre segles XVII i XIX es pot llegir, a manera de salutació, les paraules “Ave Maria Puríssima sens pecat concebuda” o una frase per l’estil, en català o castellà. D’aquestes paraules de, Jèp de Montoya, Xavier Pedrals i Joan Soler que expliquen que “la devoció popular va convertir el dogma en fórmula habitual de salutació: “Ave Maria Puríssima” –reduït sovint a un “Ah, Maria!”-, al qual es responia amb un “sens pecat fou concebuda”, mostra de fins a quin puntera assumit per simple memorització un dogma difícil de comprendre (6)”.

Detall de la part inferior de la talla.
La seva figura, representada per la Mare de Déu tota sola, en la imatge que s’anomenaria pròpiament una “Verge”, té uns atributs característics, Trepitja una serp, amb una poma a la boca, que simbolitza el pecat original. 
 



Joan Arimany i Juventeny


Notes:
1 “Concepció, Immaculada”.Janeras, Sebastià; Duran, Eulàlia. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 47
2 “Immaculada Concepció”. Dins: Alsius, Salvador. Hem perdut l'oremus: petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona La Campana 1999, p. 133
3 “Pecat original”. Dins: Alsius. Hem perdut…, [op. cit.], p. 210
4 Traducció apareguda a: “Fa més d’un segle”, Hoja Dominical. Manlleu : Parròquia de Santa Maria de Manlleu, any XXIX, núm. 1436, 8 de desembre de 1956.
5 “Concepció, Immaculada”. Janeras, Sebastià; Duran, Eulàlia. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 48
6 Montoya, Jèp de; Pedrals, Xavier; Soler, Joan. “Hivern i Nadal Sant Nicolau.”. Dins: Tradicionari: El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, v. 5, p. 127

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada