El crucifix o Santcrist
El crucifix o
Santcrist no podia faltar a l’església parroquial de Santa Llúcia de Siuret,
com de fet és present a tots els temples eclesiàstics i espais relacionats amb
l’Església Catòlica. Es troba la capella lateral, situat a l’esquerra tot
mirant l’altar presidit per santa Margarida.
La crucifixió era, segons la Gran Enciclopèdia
Catalana, una “forma d’aplicació de la pena capital en certs pobles de
l’antiguitat”. La creu, segons la mateixa font, era un “instrument de suplici
forat per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum),
on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats” (3).
Els romans l’havien coneguda a l’Orient i “[...] l’adoptaren, des de les
guerres púniques, per castigar els esclaus” (4). La condemna de Jesús, però, es
debat entre les raons polítiques i les raons religioses (5).
La mort de Jesucrist en ser crucificat, la seva imatge
i especialment la creu, van esdevenir el símbol cristià per excel·lència. Així,
ho descriu Joan Soler: “La devoció cristiana a la Creu s’inicia en el segle IV,
en què passa de senyal d’ajusticiament i mort a símbol de vida i resurrecció:
segons una llegenda, l’emperador
La mateixa mare de l’emperador Constantí, en un viatge
a terres de Palestina, va descobrir la suposada veritable Creu, la Vera Creu,
en la qual havia mort Jesús (7). D’aquesta, se’n van escampar per els
principals temples eclesiàstics de la cristiandat i, en època barroca, fins a
la més petita de les parròquies que la veneraven en les anomenades veracreus.
Joan Arimany i
Juventeny
Notes:
3 “Crucifixió” dins Gran Enciclopèdia Catalana... [et.
al.]
4 “Creu” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana, 1987, v. 8, p. 321
5 “Crucifixió” dins Gran Enciclopèdia Catalana... [et.
al.]
6 Soler, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular
catalana. Barcelona: Barcanova, 1988, p. 187-188
7 Croisset, Juan. Año cristiano. Madrid: Viuda de
Rodríguez, casa editorial, 1886, v.4, p. 1020-1021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada