divendres, 23 de juny del 2017

SAGRAT COR DE JESÚS DE VIDRÀ



La capella lateral més propera a l’altar del mur de l’esquerra del temple parroquial de Sant Hilari de Vidrà és presidida per una imatge del Sagrat Cor de Jesús amb la mà dreta estesa i amb l’esquerra assenyalant, precisament el cor inflamat i cadascuna de les dues, amb la llaga de la crucifixió ben marcada.

La devoció al Sagrat Cor de Jesús és una mostra de pietat força antiga, més dallò que podem suposar a primer a pensada. Ja al segle XIII, diu la Gran Enciclopèdia Catalana (1), a partir de les visions de santa Matilde i santa Gertrudis es va començar a estendre. L’impuls definitiu el va rebre a partir d’una nova visionària, en aquest cas de santa Margarite-Marie d’Alacoque (1673-75).
Margarite-Marie va ingressar de jove a l’Orde de la Visitació. Mentre residia al monestir de Paray-le-Monial, situat a la Borgonya francesa, va tenir un seguir de visions que li encomanaven la missió de difondre la devoció al Sagrat Cor de Jesús. La primera visió va tenir lloc el 27 de desembre de 1673 i, els dos anys següents, es van repetir el primer divendres de mes. La darrera de les visions, la més clara en la voluntat d’aquestes, va esdevenir dins l’octava de la festivitat de Corpus de l’any 1675.

A partir d’aquestes revelacions, Margarite-Marie va rebre dotze promeses que el Sagrat 
 Cor li feia i, per extensió, adreçava a tots els devots:
1.- Els donaré totes les gràcies necessàries per al seu estat de vida.
2.- Establiré la pau en les seves famílies.
3.- Beneiré les cases on sigui exposada i honrada la imatge del meu Sagrat Cor.
4.- Jo els consolaré de totes les dificultats.
5.- Seré el seu refugi durant la vida i sobretot en la mort.
6.- Abocaré abundants benediccions sobre totes les seves empreses.
7.- Els pecadors trobaran al meu Sagrat Cor una font i l'oceà infinit de la misericòrdia.
8.- Les ànimes tèbies es tornaran fervoroses.
9.- Les ànimes fervoroses ascendiran ràpidament a un estat de gran perfecció.
10.- Donaré als sacerdots el poder de commoure els cors més endurits.
11.- Les persones que propaguin aquesta devoció tindran el seu nom escrit en el meu Cor Sagrat i Ell mai no els esborrarà.
12.- Jo et prometo, en l'excés de misericòrdia del meu Cor, que el meu amor totpoderós concedirà a tots aquells que combreguin els primers divendres de nou mesos seguits, la gràcia de la penitència final, no moriran en La Meva desgràcia ni sense la recepció dels Sagraments, El meu Diví Cor serà el teu refugi en aquest últim moment de la salvació

Les condicions per guanyat aquests favors són tres:
1.- Rebre la Sagrada Comunió durant nou primers divendres de mes de manera consecutiva i sense interrupció.
2.- Tenir la intenció d’honrar al Sagrat Cor de Jesús i d’arribar a la perseverança final.
3.- Oferir cada Sagrada Comunió com un actes d’expiació per les ofenses comeses contra el Santíssim Sagrament.
Un segle després, el papa Climent XIII en va aprovar el culte, que es va estendre per tota l’Església Catòlica gràcies a l’impuls de Pius IX que en va determinar la festivitat el divendres després de l’octava de Corpus.
La imatge del Sagrat Cor de Jesús és, segons Salvador Alsius, la representació de l’efígie de Jesús amb exhibició explícita del seu cor, com a símbol del seu amor per tota la humanitat (2); a aquesta definició hi afegeixen, Josep Manuel Udina i Joan Galtés, que aquesta representació de Jesús ho és en tant que símbol alhora del seu amor humà i diví (3).
El culte a la província Tarraconense va ser promogut a partir dels sínodes dels segles XVIII i XIX. Al bisbat de Vic és indissociable d’aquesta devoció el nom del bisbes Josep Morgades i Gili (prelat de la diòcesi entre 1882 i 1899) que va refermar, el 13 de maig de 1883, la consagració de la diòcesi al Sagrat Cor de Jesús com ja s’havia fet, per primera vegada, vuit anys abans.
La imatge del Sagrat Cor de Jesús, a més dels temples eclesiàstics, es va fer molt present fins i tot en les llars particulars, ja fos en forma de placa metàl·lica a la porta del domicili o de figura escultòrica, sovint asseguda en un tron presidint la sala principal.
Joan Arimany i Juventeny
Bibliografia:
1 “Sagrat Cor”. Dins: Alsius, Salvador. Hem perdut l'oremus: petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona La Campana 1999, p. 240
2 Udina, Josep Manuel; Galtés, Joan. “Cor de Jesús, Sagrat”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, v. 8, p. 193

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada