SANTA MARIA DE BESORA

La Mare de Déu de Besora

La imatge mariana de Besora presideix la seva església titular de Santa Maria. Aquesta devoció deixa constància de l’existència de la capella dedicada a la Mare de Déu a l’antic castell de Besora. De la construcció original en queden unes poques restes al cim del turó de 1023 metres d’altitud, envoltades per les runes de l’edifici senyorial.

Les primeres referències provenen de finals del segle IX quan el bisbe Gotmar va consagrar la primera església a petició de l’abadessa Emma del monestir de Sant Joan de les Abadesses al qual va quedar subjecte. Posteriorment, l’edifici eclesiàstic fou reformat en el segle XI quan exercia funcions parroquials del terme.

L’any 1724, el bisbe de Vic Ramon de Marimón va decretar la construcció d’una nova església parroquial, en lloc més avinent per a la feligresia. El 14 de maig de 1751 es va posar la primera pedra i es va consagrar el 14 de maig de 1759. Aleshores s’hi van desplaçar les funcions parroquials de l’antiga capella castral i la imatge mariana original que hi era venerada. El 1936 va desaparèixer l’escultura primitiva i, després de la Guerra Civil, es va restituir amb l’actual. De reminiscències romàniques, amb la pretensió de recordar l’anterior, la Mare de Déu que ara presideix el temple es mostra asseguda, amb el nen Jesús sobre el genoll esquerre mentre el subjecta

amb la mà de la mateixa banda; l’Infant porta un colom a la mà esquerra i amb la dreta fa el senyal de benedicció. La Mare, amb la mà dreta mostra diversos elements litúrgics.

Se li han dedicat diverses edicions de goigs des de 1670. En totes s’ha conservat, amb alguna lleu variació, la mateixa entrada: 

“Puix sou Verge Immaculada,

de tots los Fiels Protectora,

siaunos sempre Advocada,

Mare de Déu de Besora”.

Joan Arimany i Juventeny

Edició de l'any 1670